Rosa Boladeras: “No podem fer propostes polítiques que no tinguin en compte el futur, i el futur de Corbera són els joves”

temps lectura: 5 min.

Ahir els companys de l’Agrupació dels Socialistes de Corbera em van escollir com a candidat a l’Alcaldia per a les properes eleccions municipals del 26 de maig. Emprenc aquesta nova etapa, conscient de les dificultats, però amb ganes i energia. Amb el comptador novament a zero, poso tot el que sé i el tot el que sóc al servei dels meus veïns i veïnes. El meu únic objectiu és aportar en positiu per sumar a favor de Corbera, el meu poble des de fa 30 anys.

Moltes gràcies per la confiança. Aquesta confiança m’omple de força i d’il·lusió. Em fa molta il·lusió, encara que no sigui la primera vegada, tenir novament l’oportunitat d’encapçalar la candidatura dels socialistes. M’ofereix la possibilitat de portar a terme el que he acabat descobrint que  és una vocació: que és servir als ciutadans, treballar per als altres, mirar de fer possibles coses que ,a priori; semblen impossibles. Tenim l’oportunitat de tornar a governar i de canviar aquest poble cap al nostre model, com pensem que ha de ser.

I sobretot em doneu la possibilitat, i us ho agraeixo, d’acabar una feina que jo sento que he començat i no he pogut acabar mai. Des de l’any 1999 – porto vint anys en política – els socialistes aquí a Corbera hem guanyat totes les eleccions (5, aquesta serà la sisena), però només hem tingut l’Alcaldia quatre anys seguits una única vegada. No sé com definir-ho: “les diverses circumstàncies de la peculiar vida política corberenca” he decidit anomenar-ho, ens tornen cada vegada a la casella de sortida, o més endarrere encara. És com el teixit de Penelope, que anava teixint de dia el que es desfeia de nit. Tenim projectes, els posem en solfa, ens sembla que  tiraran endavant, i venen uns altres i ens ho paren, ho tiren enrere i hem de tornar a començar. Potser és el nostre destí en aquest poble! Jo em rebel·lo contra aquest destí i m’agradaria que un dia realment ens deixessin portar a terme el nostre projecte i que aquest projecte es consolidés.

Potser és aquesta vegada! Estic convençuda que serà aquesta vegada i no ens ho podem perdre. Per tant, plegats, anant a la una, potenciant tot el que ens uneix que jo considero que és l’essencial. I l’essencial és el model de societat que nosaltres compartim. Deixant de banda la diversitat de parers, o no deixant-la de banda sinó incorporant-la, perquè la diversitat de parers és lògica i, fins i tot, és desitjable, perquè efectivament no som bens. Per tant, hem de saber conviure amb la discrepància perquè això ens fa més forts, ens fa adaptables, versàtils, i sobretot millor preparats davant una societat que cada vegada és més diversa i canvia més ràpidament.

Jo us voldria proposar tres eixos bàsics en el que considero que hauria de ser el nostre programa a presentar als ciutadans de Corbera a les properes eleccions.

En primer lloc, hem d’acabar amb les divisions històriques, endèmiques, malaltisses, que han fet que aquesta Corbera que estimem es quedi  sempre enrere i ens situï en el vagó de cua dels municipis de la comarca.

A  Corbera, primer els de dalt i els de baix, després els de Corbera de tota la vida i els que hem vingut, més tard els del poble i els de les urbanitzacions. Barallar-se, aquestes picabaralles, tenen un preu: es perd el temps, es perden oportunitats i es perden diners. Fins i tot, això ha portat que sorgissin forces polítiques que representen una part d’aquesta Corbera.

A les eleccions passades, un dels nostres eixos de campanya va ser “Corbera, un únic poble compartint un únic destí”. Jo n’estic absolutament convençuda d’això. Una part del municipi, si es degrada, si se suburbialitza, arrossega a tot el poble. I d’això n’hem de ser conscients. Però, no havíem encara acabat de resoldre aquestes divisions històriques que ens n’arriba una altra. Una nova divisió, radical a més a més, que no admet posicions moderades i de consens: l’independentisme. O ets independentista, o estàs en contra.

Hem de ser capaços de plantejar a la ciutadania de Corbera que és possible superar aquesta divisió, i fer-li veure que el més important a la vida de les persones és el que tenen a tocar, és el que tenen més pròxim, és el que afecta la vida quotidiana. I per tant, la nostra prioritat ha de ser Corbera, el municipi, la gestió municipal, governar aquest municipi.

Hem de proposar la priorització, per damunt de tot, de la inversió i el manteniment de la via pública i dels equipaments.

A Corbera, tots sabem que tenim mala peça al taler amb la qüestió del manteniment i la neteja de la via pública, i de la seva seguretat. Tenim 170 quilòmetres de carrers que fan molt difícil i car mantenir, netejar i guardar.

Hem d’invertir, prioritàriament, en nous equipaments, en remodelar els carrers i en mantenir-los. Jo penso que això farà que la gent recuperi l’orgull – perquè el seu entorn el farà sentir bé -, recuperi l’orgull de ser de Corbera, recuperi l’orgull de ser del poble, d’un indret determinat del poble o d’una urbanització.

És evident que l’Ajuntament s’ha d’ocupar d’altres coses també, però hem de tenir clar que la prioritat del municipi és fer primer allò que és la competència natural d’un ajuntament i que és ocupar-se de la propietat pública, del que és nostre, de tots els ciutadans: els carrers i els equipaments.

I en tercer lloc, tal i com hem dit moltes vegades, la població jove de Corbera és percentualment molt important i no podem fer propostes polítiques que no tinguin en compte el futur, i el futur de Corbera són els joves.

Per tant, nosaltres hem de treballar a llarg termini. Nosaltres no som partidaris de la carrincloneria, el cofoisme, les tradicions, qui dia passa any empeny, anem amb una sabata i una espardenya i arreglem això per es vegi per sobre i per sota continuï deteriorant-se. Les coses s’han de fer ben fetes. I per fer-les ben fetes, s’ha de planificar i s’ha de pensar de cara al futur.

Nosaltres som un partit progressista i sabem combinar l’idealisme i el pragmatisme. Això és el que hem de proposar a la ciutadania. Hem de resoldre els problemes d’avui però ens hem d’anticipar als del futur. El nostre futur, el futur de Corbera, són els joves i els infants.

El repte és important i de dificultats no ens en faltaran. Però jo sóc optimista, i ara encara més, i estic animada. Penso que, amb vosaltres al costat serem capaços de tot. Moltes gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *